ASSOCIACIÓ CATALANA D'ELABORADORS DE MATÓ

Història

Els primers documents escrits sobre el mató

La primera notícia escrita i documentada del mató la trobem en el Llibre de Sent Soví; llibre de totes maneres de potatges de menjar (1324), receptari medieval d'autor anònim redactat en català, que el descriu com menjar d'àngels en afegir sucre o mel.

 

La següent menció del Mató a la vida gastronòmica catalana la trobem en el llibre de Nadal i Ferrer, El Montserrat del Vuit-cents de la "Diligència" al "Cremallera" Visions Retrospectives, on es detalla la vida a la plaça del monestir i parla dels famosos "matons", tan apreciats pels gastrònoms, que venen les dones de "la rodalia" a la plaça del Monestir.

 

El «Mató», conegut en tota la Comunitat Autònoma de Catalunya, és el formatge fresc amb més reputació històrica d'aquesta regió. L'etimologia del nom «Mató» no està molt clara però en base a font documentals lingüístiques, tècniques i antropologicoculturals es fa referència al mató des del segle XV fins avui (Coromines -1980-1991-).

 

 

El mató des dels seus orígens fins a l'actualitat

Com s'esmenta en el llibre Els Formatges de Catalunya, "El mató és l'únic formatge català que no té imitació ni competidors fora del Principat i que tampoc el nom té traducció. No és un “requesón”, ja que és un autèntic formatge fresc, segons la reglamentació alimentària perquè està elaborat amb llet, sent el producte més típic i valorat de la Catalunya Central i Vella, elaborant-se en gran part de Catalunya, des de la costa fins als massissos pirinencs.

 

 Originàriament el mató es produïa amb llet de cabra i es coagulava amb herbacol. Era un producte lligat als ramats de cabres que, diàriament, passaven pels carrers dels pobles abans de sortir a pasturar i es munyia directament, davant de les cases que volien o necessitaven llet per al consum.

Un cop fora del poble, s'acabava de munyir el ramat i es feien els matons que després venien als mercats o a les cases.

 

Ja a principis del segle XX, amb la introducció de la vaca lletera i la industrialització de la producció de la seva llet i els seus derivats, va començar a elaborar-se mató amb llet de vaca fins al punt que avui dia és el més habitual en els nostres mercats ".

El mató

és l'únic formatge català

que no té imitació ni competidors fora del Principat i que tampoc el nom

té traducció.

El mató en la tradició catalana

L'especificitat del producte ve donada per ser un formatge fresc sense sal i sense fermentar, plenament conegut a Catalunya com un dels postres més preuats i cobejats.

Hi ha una típica cançó de nadal catalana del Segle XVI que parla de la "mel i mató". La història formatgera catalana és una tradició molt arrelada que en els últims anys està en auge donant major importància als productes propis i artesans.  Una bona mostra d'això són les nombroses fires dedicades al formatge que es fan per tot Catalunya durant tot l'any, destacant entre els formatges frescos el Mató, comú a tot el país. Algunes de les fires dedicades a formatges són:

 

 

Fira de la coca i el mató, Monistrol de Montserrat

Aquesta fira s'inicia l'any 1993 i és d'especial interès per la seva ubicació. El poble on se celebra la fira és un petit llogaret situat al peu de la muntanya de Montserrat. El nom de la fira ens indica la importància del Mató com a element característic de la zona, però a ella acudeixen formatgers de tot Catalunya que també elaboren aquest típic formatge català.

 

Làctium

A Vic durant la primavera se celebra el Lactium, un espai de promoció local i amb vocació internacional del sector formatger artesà català. Representant una trobada de professionals que el visiten per fer contactes i negocis. També se celebra un concurs de formatges on el mató es troba en la categoria de formatges frescos.

 

Fira de Formatges Artesans del Pirineu

Una altra fira d'especial interès, amb marcada presència de formatges és la Fira de Formatges Artesans del Pirineu, que se celebra dins de la Fira de Sant Ermengol, a la Seu d'Urgell. La Fira de Sant Ermengol és una fira tradicional de les més antigues de Catalunya i la fira documentada més antiga de la península. Dins el marc de la Fira de Sant Ermengol se celebra la Fira de Formatgers Artesans del Pirineu, on es troben representants formatgers de tots els Pirineus (català, aragonès, basc, navarrès i francès). L'acte estrella de la fira és el concurs de formatges artesans que s'organitza per famílies de formatges. Cada família constitueix una secció: mató, frescos, de vaca, d'ovella, de cabra i formatge de tupí.

 

Altres fires

Altres exemples de fires dedicades a formatges on sempre trobem mató són:

 

• Fira del formatge Artesà de Catalunya, Lladó. Trobada dels més importants de l'Estat, convertida en plataforma de projecció i difusió del sector formatger artesà dins i fora del nostre país.

 

• Mostra de Formatges Artesans de Catalunya, Borredà, Montblanc i Sort.

 

• Fira del Maresme d'artesans del Formatge i de Pastor, Sant Pol de Mar.

 

• Trobada de formatgers catalans, Granollers.

 

En tots i cadascun dels llibres de formatges publicats a Catalunya es parla del mató, com diu E.Canut en el seu llibre (Els Formatges a Catalunya, 1980), "gairebé tothom - en la nostra pàtria - coneix el mató i l’ha menjat més d'una vegada a la vida. Si bé és un producte tendre i delicat és típic dels voltants de la muntanya de Montserrat, també és cert que no és exclusiu. Sempre ha existit en mató a Vic i voltants, igual que el mató del Montseny i del Garraf, així com de les terres de l'Ebre i dels Pirineus.

El mató en l'actualitat

Abans dels actuals sistemes de conservació era un producte de conservació curta, la qual cosa marcava la seva distribució i, per tant, la seva elaboració per la comercialització. La proximitat d'un mercat important en zones com la Plana de Vic o els centres industrials del Vallès o del Bages, ha afavorit l'elaboració comercial d'aquest formatge. A les zones més allunyades dels grans centres comercials, el mató s'elaborava a casa, per a l'autoconsum.

 

El mató es pot trobar en tots els tipus d'establiments, des de botigues i parades de mercats fins supermercats i grans superfícies. En el cas del mató artesà, la distribució és més localitzada a botigues, mercats i fires. El seu consum està molt estès al llarg de l'any i té un caràcter més aviat quotidià que no extraordinari. S'ha de destacar el punt de venda tradicional que hi ha a la muntanya de Montserrat, on es ven el seu popular mató durant tot l'any ".

 

El mató és un producte bàsicament utilitzat com a postres que a poc a poc està entrant a formar part dels àpats com a ingredient. Fins i tot gastrònoms catalans de fama mundial com Ferran Adrià, Carme Ruscalleda, Santi Santamaria qui ho esmentava com les postres de la seva infància, Nandu Jubany, Carles Gaig, Joan Roca, ... el fan servir com a ingredient de les seves receptes en els seus restaurants amb estrelles Michelin.

Associació Catalana d'elaboradors de mató

C/ Prudenci Comellas, 52 Esc C 4-2 Manresa 08242

Telf: 608 152 671 // E-mail: acemato@gmail.com